funda

Potser volíeu: fundà, fundá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfun.də/, occidental /ˈfun.da/
• Rimes: -unda
• Etimologia: Del llatí medieval fŭnda ‎(«bossa»), segle XVI. Doblet del patrimonial fona.

Nom

funda f. ‎(plural fundes)

1. Embolcall d'un objecte que s'empra per a protegir-lo i s'adapta a la seva forma.

Sinònims

• embolcall, estoig, coberta, revestiment, coixinera

Derivats

• enfundar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: sheath ^(en)
• Castellà: funda ^(es) f.
• Francès: gaine ^(fr)
• Italià: guaina ^(it)

Verb

funda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fundar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fundar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fun·da (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈfun.da/, meridional \ˈfuŋ.da\

Americà: alt /ˈfun.da/, baix \ˈfuŋ.da\, austral /ˈfun.da/

• Rimes: -unda
• Etimologia: Del llatí fŭnda.

Nom

funda f. ‎(plural fundas)

1. funda

Sinònims

• (per a armes blanques) vaina

Derivats

• enfundar

Adjectiu

funda f. ‎(plural fundas)

1. forma femenina de fundo

Verb

funda ‎(infinitiu fundar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb fundar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb fundar

Variants

• [2] (voseo) fundá

Verb

funda ‎(infinitiu fundir)

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb fundir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb fundir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb fundir

Miscel·lània

• Síl·labes: fun·da (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre funda

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfʊn.da/

Nom

funda f. ‎(genitiu fundae)

1. fona
2. bossa (en època medieval)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	funda	fundae
Vocatiu	funda	fundae
Acusatiu	fundam	fundās
Genitiu	fundae	fundārum
Datiu	fundae	fundīs
Ablatiu	fundā	fundīs

Verb

fundā

1. segona persona singular del present de l'imperatiu actiu de fundo

Portuguès

• Pronúncia: /ˈfũ.da/
• Etimologia: Del llatí fundus.

Nom

funda f.

1. fona

Turc

• Pronúncia: /fun.da/
• Etimologia: Del grec φούντα ‎(founta).

Nom

funda ‎(plural fundalar)

1. matoll
2. arbust