furga

Potser volíeu: furgà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfur.ɡə/, occidental /ˈfuɾ.ɣa/
• Etimologia: De furgar, segle XVIII.

Nom

furga f. ‎(plural furgues)

1. Barreta de ferro per a remenar el foc.

Hipònims

• burxa (en punta)
• atiador (en ganxo)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: poker ^(en)
• Castellà: hurgón ^(es) m.
• Francès: fourgon ^(fr) m.

Verb

furga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de furgar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb furgar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·ga (2)
• Anagrames: grufa, grufà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB