burxa

Potser volíeu: burxà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbur.ʃə/, occidental /ˈbuɾ.t͡ʃa/
• Etimologia: De burxar, segle XVII.

Nom

burxa f. ‎(plural burxes)

1. Bastó curt de ferro acabat en punxa.
2. Instrument de ferro per a remenar el foc.
3. baqueta (d’armes de foc)

Variants

• burxó

Sinònims

• (per remenar el foc) furga

Relacionats

• atiador (amb ganxo)
• burxanc (de fusta)

Traduccions

Bastó curt en punxa

• Castellà: pincho ^(es) m.

Instrument per a remenar el foc

• Anglès: poker ^(en)
• Castellà: hurgón ^(es) m.
• Francès: tisonnier ^(fr) m.

Nom

burxa m. f. ‎(plural burxes)

1. Persona donada a burxar, a provocar i molestar.

Sinònims

• burxador, burxeta, burxó

Traduccions

Persona donada a burxar

• Anglès: troublemaker ^(en)
• Castellà: aguijoneador ^(es) m.
• Francès: provocateur ^(fr) m.

Verb

burxa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de burxar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb burxar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bur·xa (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot