furta

Potser volíeu: furtà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfur.tə/, occidental /ˈfuɾ.ta/
• Rimes: -uɾta

Verb

furta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de furtar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb furtar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fur·ta (2)
• Anagrames: furat, trufa, trufà