trufa

Potser volíeu: trufà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾu.fə/, occidental /ˈtɾu.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: Del francès truffe, de l'occità trufa, de tufèra, del llatí tūbera, de tūber, segle XIV. Doblet del patrimonial tòfona.

Nom

trufa f. ‎(plural trufes)

1. tòfona
2. (pastisseria) Farciment de nata batuda mesclada amb xocolata fosa.
3. (pastisseria) Dolç rodó de nata batuda i xocolata fosa, recobert de xocolata.
4. (septentrional) patata
5. Punta negra i humida del morro de certs animals com el gos i el gat.
6. (antic) burla

Traduccions

Dolç de nata i xocolata

• Alemany: Trüffel ^(de) m. f.
• Anglès: truffle ^(en)
• Castellà: trufa ^(es) f.
• Francès: truffe ^(fr) f.

Verb

trufa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trufar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trufar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·fa (2)
• Anagrames: furat, furta, furtà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot