galliner

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡə.ʎiˈne/
Occidental:	nord-occidental /ɡa.ʎiˈne/
	valencià /ɡa.ʎiˈneɾ/, /ɡa.ʎiˈne/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De gallina i el sufix -er, segle XVII.

Nom

galliner m. ‎(plural galliners)

1. Lloc o cobert que serveix de joc de les gallines.

Traduccions

Traduccions

• Albanès: kotec ^(sq) m.
• Alemany: Hühnerstall ^(de) m.
• Anglès: henhouse ^(en)
• Búlgar: ку́рник ^(bg) m. ‎(kúrnik)
• Castellà: gallinero ^(es) m.
• Coreà: 닭장 ^(ko) ‎(dakjang)
• Danès: hønsehus ^(da) n.
• Eslovac: kurín ^(sk) m.
• Finès: kanala ^(fi)
• Francès: poulailler ^(fr) m.
• Friülà: gjalinâr ^(fur) m.
• Gallec: galiñeiro ^(gl) m.
• Gal·lès: cwt ieir ^(cy) m.
• Grec: κοτέτσι ^(el) n. ‎(kotetsi)
• Hongarès: tyúkól ^(hu)
• Irlandès: cró cearc ^(ga) m.
• Italià: pollaio ^(it) m.
• Japonès: 鶏小屋 ^(ja)
• Llatí: gallinarium ^(la) n., officina ^(la) f.
• Neerlandès: kippenhok ^(nl) n.
• Noruec: hønsehus ^(no) n.
• Occità: galinièr ^(oc) m.
• Polonès: kurnik ^(pl) m.
• Portuguès: galinheiro ^(pt) m.
• Romanès: găinărie ^(ro) f.
• Rus: куря́тник ^(ru) m. ‎(kuriàtnik)
• Serbocroat: кокошињац ^(sh), kokošinjac ^(sh) m.
• Sicilià: gaḍḍinaru ^(scn) m.
• Tai: สุ่ม ^(th)
• Turc: kümes ^(tr)
• Txec: kurník ^(cs) m.
• Való: poyî ^(wa) m.
• Xinès: 雞舍 ^(zh) ‎(鸡舍, jīshè)

Nom

galliner m. ‎(plural galliners, femení gallinera)

1. Sinònim de gallinaire.

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·lli·ner (3)
• Anagrames: engallir, llegiran, lligaren, regallin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB