garir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡəˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈɾi/
	valencià /ɡaˈɾiɾ/, /ɡaˈɾi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Verb

garir trans.

1. Antigament, guarir (curar una malaltia o, per extensió, un patiment).

Miscel·lània

• Síl·labes: ga·rir (2)
• Anagrames: agrir, garrí, girar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.