garriga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡəˈri.ɣə/, occidental /ɡaˈri.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Del gàl·lic *karrika, amb l’arrel no indoeuropea *karr- ‎(«qüercínies, arbres Quercus»), segle IX. Doblet de carrasca.

Nom

garriga f. ‎(plural garrigues)

1. Terreny de mates i arbustos de fulla dura i persistent on predomina el garric.
2. garric (Quercus coccifera)

Sinònims

• coscollar, coscolleda, garrigar

Derivats

• garric

Traduccions

Traduccions

• Anglès: garrigue ^(en), thicket ^(en)
• Castellà: garriga ^(es) f.
• Francès: garrigue ^(fr) f.
• Italià: querceto ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ri·ga (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB