garrota

Potser volíeu: garrotà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡəˈrɔ.tə/
Occidental:	nord-occidental /ɡaˈrɔ.ta/
	valencià /ɡaˈrɔ.ta/, /ɡaˈrɔ.tɔ/

• Rimes: -ɔta

Verb

garrota

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de garrotar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb garrotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gar·ro·ta (3)
• Anagrames: agarrot, arrogat, atorgar