gasto

Potser volíeu: gastó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɡas.tu/
	balear /ˈɡas.to/, /ˈɡas.tu/
Occidental:	/ˈɡas.to/

• Etimologia: Singular analògic de gastos, plural del català antic gast, deverbal de gastar ‎(«despendre, consumir»), segle XV.^[1]

Nom

gasto m. ‎(plural gastos)

1. (dialectal) despesa

Variants

• gast

Verb

gasto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de gastar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb gastar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb gastar.

Variants

• [1] gaste, gasti, gast
• [2,3] gasti, gaste

Miscel·lània

• Síl·labes: gas·to (2)
• Anagrames: agost ^(alfagrama), Agost, gosat

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

• Etimologia: (pendent)