gent

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ˈʒen/
balear /ˈʒent/, /ˈʒen/
Occidental: nord-occidental /ˈd͡ʒen/
valencià /ˈd͡ʒent/, /ˈd͡ʒen/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: gen (nord-occidental)
  • Etimologia: Del llatí gens («tribu»), segle XII.

Nom

gent f. (normalment en singular, plural gents)

  1. Conjunt indeterminat de persones.
  2. Grup de persones d’una categoria o condició determinada.

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Adverbi

gent

  1. gentilment, graciosament

Variants

Vegeu també

Neerlandès

  • Pronúncia: /ɣɛnt/
  • Etimologia: Retroformació a partir de jan-van-gent («mascarell»).

Nom

gent m. (plural genten)

  1. (ornitologia) mascarell, nom comú de bona part dels ocells de la família dels súlids (Sulidae)
    Abbotts gentmascarell d'Abbott (Papasula abbotti)
    bruine gentmascarell bru (Sula leucogaster)
  2. (ornitologia) (especialment en plural genten) súlid

Derivats

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads