gesta

Potser volíeu: gestà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒes.tə/, occidental /ˈd͡ʒes.ta/
• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí gesta, segle XIV, de gerĕre ‎(«dur a terme»).

Nom

gesta f. ‎(plural gestes)

1. Acció, fita memorable.
2. Narració d'una acció memorable.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: gesta ^(es) f.

Verb

gesta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de gestar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb gestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ges·ta (2)
• Anagrames: gaste, gates, segat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxes.ta/, meridional /ˈheh.ta/

Americà: alt /ˈxes.t(a)/, baix /ˈheh.ta/, austral /ˈxeh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí gesta.

Nom

gesta f. ‎(plural gestas)

1. gesta

Verb

gesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb gestar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb gestar

Variants

• [2]: (voseo) gestá

Miscel·lània

• Síl·labes: ges·ta (2)
• Anagrames: gaste, gasté, getas

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gesta