gluten

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡɫu.tən/, occidental /ˈɡɫu.ten/
• Rimes: -uten
• Etimologia: Del llatí gluten ‎(«cola»).

Nom

gluten m. ‎(plural glútens)

1. Proteïna viscosa i adhesiva present al blat, el sègol i la civada.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Gluten ^(de)
• Anglès: gluten ^(en)
• Asturià: gluten ^(ast)
• Basc: gluten ^(eu)
• Castellà: gluten ^(es) m.
• Esperanto: gluteno ^(eo)
• Gallec: glute ^(gl) m.
• Italià: glutino ^(it) m.
• Occità: glutèn ^(oc)
• Polonès: gluten ^(pl) m. inan.
• Portuguès: glúten ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: glu·ten (2)
• Heterograma de 6 lletres (eglntu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Anglès

• Pronúncia: /gluːtən/
• Etimologia: Del llatí gluten.

Nom

gluten ‎(plural glutens)

1. gluten

Miscel·lània

• Síl·labes: glu·ten (2)
• Heterograma de 6 lletres (eglntu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en anglès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Collins Dictionary© sobre gluten

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈɡlu.ten/, meridional \ˈɡlu.teŋ\

Americà: alt /ˈɡlu.t(e)n/, baix \ˈɡlu.teŋ\, austral /ˈɡlu.ten/

• Etimologia: Del llatí gluten.

Nom

gluten m. ‎(només en singular)

1. gluten

Relacionats

• aglutinar

Miscel·lània

• Síl·labes: glu·ten (2)
• Heterograma de 6 lletres (eglntu)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gluten