gona

Català antic

• Etimologia: Del llatí tardà gunna, d’origen incert. Cognat de l’occità antic gona, francès gonne, italià gonna.

Nom

gona f. ‎(plural gonas o gones)

1. Túnica talar de dona.

Derivats

• gonella

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Basc

Nom

gona inan.

1. falda, faldilla

Declinació

Nom comú inanimat -a orgànica Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu gona gona gonak Ergatiu gonak gonak gonek Datiu gonari gonari gonei Genitiu gonaren gonaren gonen Comitatiu gonarekin gonarekin gonekin Benefactiu gonarentzat gonarentzat gonentzat Instrumental gonaz gonaz gonez Partitiu gonarik - - Prolatiu gonatzat - - Causal gonarengatik gonarengatik gonengatik Locatius Inessiu gonatan gonan gonetan Ablatiu gonatatik gonatik gonetatik Al·latiu gonatara gonara gonetara Terminatiu gonataraino gonaraino gonetaraino Al·l. direcional gonatarantz gonarantz gonetarantz Gen. locatiu gonatako gonako gonetako

Sinònims

• zaia