gruny

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡɾuɲ/
• Rimes: -uɲ
• Etimologia: De grunyir o del llatí vulgar *grŭnnium, segle XX.

Nom

gruny m. ‎(plural grunys)

1. Crit del porc.

Sinònims

• grunyit
• gardeny (crit de la truja)
• (onomatopeies) oic, oinc

Relacionats

• esgüell (xiscle)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: grunt ^(en), oink ^(en)
• Castellà: gruñido ^(es) m.
• Francès: grognement ^(fr) m.

Verb

gruny

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de grunyir.
2. (balear, valencià, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de grunyir.
3. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb grunyir.

Variants

• [2] grunyo, grunyi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Tesaurus - Sons d'animals