guiterra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:

balear /ɡiˈtɛ.rə/, alguerès /ɡiˈtɛ.ra/

• Etimologia: Del català antic guiterra, variant de guitarra amb fonètica arabitzant.

Nom

guiterra f. ‎(plural guiterres)

1. (antic, mallorquí, menorquí, alguerès) Forma alternativa de guitarra.

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·ter·ra (3)
• Anagrames: aguerrit, retgirau, tragireu, trigareu, trigàreu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Català antic

Nom

guiterra f. ‎(plural guiterras o guiterres)

1. forma alternativa de guitarra

   «Una capse ab unes quantes rosses ý clavilles de guiterra a Joan Ferrer, per denou sous.» (Inventari de béns del violer Tomàs Armengol, s. XIV)

   «Loats-lo en so de trompa; loats-lo en psaltiri e en guiterra.» (Llibre d’hores, 1490)

Descendents

• Francès antic: guitere
• Sard: ghiterra (gal·lurès), chiterra (logudorès)
• Sasserès: ghiterra
• Vegeu-ne més a guitarra