hio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈhɪ.oː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *ǵʰh₁i-eh₂-, derivat de *ǵʰeh₁y- ‎(«obert»).

Verb

hiō ‎(1a present^?), hiās ‎(2a present), hiāre ‎(infinitiu), hiāvī ‎(perfet)

1. badallar, jo badallo
2. alentir, fer pausa
3. vomitar, jo vomito

Derivats

• hiantia
• hiascō
• hiātus
• hiulcus
• hiscō