hom

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): /ˈɔm/
  • Rimes: -ɔm
  • Etimologia: Forma pronominal del llatí homo ‎(«persona, home») en nominatiu, segle XII, cognat del francès on. Doblet de home via l’acusatiu.

Pronom

hom

  1. Qualsevol persona, fent de subjecte en una oració gramatical sense concretar qui.
    Hom diu que les muntanyes del Pirineu són les més boniques del món.
  2. Pronom indefinit no fent de subjecte, fa referència a una persona qualsevol, indeterminada, i, a vegades, a qui s'atribueix l'acció.
    Hi ha casos en què hom no sap què fer.
    «Déus mana a hom amar son enemich.» (Llull, Felix, pt. i, c. 15)

Compostos i expressions

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: ohm

Vegeu també

Remove ads

Català antic

Nom

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de home
    «Confessà per sagrament que aquel hom per nom Vicent que volch a él matar.» (Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina, 1275)

Nom

hom m. ‎(plural homs)

  1. forma alternativa de om

Pronom

hom

  1. hom

Vegeu també

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads