humor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈmor/, balear /uˈmo/
Occidental:	/uˈmoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí hūmor ‎(«líquid, humitat procedent de la terra»), derivat de humus ‎(«terra»).

Nom

humor m. o f. ‎(plural humors)

1. Qualsevol líquid d'un ésser viu, sigui normal o patològic.
2. Estat d'ànim amb tendència cap a una emoció en concret

   Ex.: "bon humor" (tendència cap a l'alegria o l'afecte), "mal humor" (tendència cap a la irritabilitat, la depressió, la negativitat).

3. Capacitat per entendre bromes, la gràcia d'una expressió amb doble sentit, riure per una situació còmica.

Notes

• Normalment masculí, el femení és tradicional i literari.

Traduccions

Líquid d'un ésser viu

• Anglès: humor ^(en)
• Basc: humore ^(eu)
• Castellà: humor ^(es) m.
• Francès: humeur ^(fr) m.
• Italià: umore ^(it) m.

Estat d'ànim

• Alemany: Laune ^(de) f., Stimmung ^(de) f.
• Anglès: mood ^(en)
• Basc: umore ^(eu)
• Castellà: humor ^(es) m.
• Francès: humeur ^(fr) m.
• Italià: umore ^(it) m.

Capacitat per entendre bromes

• Alemany: Humor ^(de) m.
• Anglès: humour ^(en)
• Basc: umore ^(eu)
• Castellà: humor ^(es) m.
• Francès: humour ^(fr) m.
• Italià: umore ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: hu·mor (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot