ictus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈik.tus/
• Etimologia: Del llatí ictus.

Nom

ictus m. ‎(plural invariable)

1. (obsolet) Manifestació sobtada d'una malaltia.
2. (especialment) Interrupció aguda de la circulació sanguínia al cervell, que produeix símptomes neurològics.

Sinònims

• [2] accident vacular cerebral, accident cerebrovascular
• [2] (col·loquial) feridura, apoplexia, sobresang, vessament

Traduccions

Traduccions

• Anglès: stroke ^(en)
• Castellà: ictus ^(es) m.
• Italià: ictus ^(it) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ic·tus (2)
• Anagrames: cuits, cuïts

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈik.tus/, meridional /ˈik.tuh/

Americà: alt /ˈik.t(u)s/, baix /ˈik.tuh/, austral /ˈik.tus/

• Rimes: -iktus
• Etimologia: Del llatí ictus.

Nom

ictus m. ‎(plural invariable)

1. ictus

Sinònims

• accidente cerebrovascular

Miscel·lània

• Síl·labes: ic·tus (2)
• Anagrames: cutis, cutís

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ictus