identifico

Potser volíeu: identificò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.ðən.tiˈfi.ku/, occidental /i.ðen.tiˈfi.ko/
• Rimes: -iko

Verb

identifico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de identificar.

   [Jo] identifico, identifique, identific o identifiqui.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb identificar.

   [Que jo] identifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] identifiqui o identifique.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb identificar.

   [Que ell/ella/vostè] identifico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] identifiqui o identifique.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·den·ti·fi·co (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \i.ðen.tiˈfi.ko\, meridional \i.ðeŋ.tiˈfi.ko\

Americà: alt /i.den.tiˈfi.k(o)/, baix \i.ðeŋ.tiˈfi.ko\, austral \i.ðen.tiˈfi.ko\

• Rimes: -iko

Verb

identifico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb identificar

Italià

Verb

identifico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de identificare