identificar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/i.ðən.ti.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /i.ðen.ti.fiˈka/
	valencià /i.ðen.ti.fiˈkaɾ/, /i.ðen.ti.fiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: identificà
• Etimologia: Del llatí identificare, de idem amb el sufix -ficare ‎(«fer iguals»), segle XVII.

Verb

identificar trans., pron. ‎(pronominal identificar-se)

1. Fer que dues coses distintes semblin una mateixa.
2. Reconèixer si una persona o cosa és la mateixa que se suposa.
3. (pronominal) Acreditar la pròpia identitat.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	identificar			haver identificat
gerundi	identificant			havent identificat
participi	identificat, identificada, identificats, identificades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	identifico	identifiques	identifica	identifiquem	identifiqueu	identifiquen
	identifique						val
	identifiqui						sept
	identific				identificau		bal, alg
				identificam			bal
imperfet	identificava	identificaves	identificava	identificàvem	identificàveu	identificaven
passat simple	identifiquí	identificares	identificà	identificàrem	identificàreu	identificaren
futur	identificaré	identificaràs	identificarà	identificarem	identificareu	identificaran
condicional	identificaria	identificaries	identificaria	identificaríem	identificaríeu	identificarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	identifiqui	identifiquis	identifiqui	identifiquem	identifiqueu	identifiquin
	identifique	identifiques	identifique			identifiquen	occ, bal
imperfet	identifiqués	identifiquessis	identifiqués	identifiquéssim	identifiquéssiu	identifiquessin
		identifiquesses		identifiquéssem	identifiquésseu	identifiquessen
	identificàs	identificassis	identificàs	identificàssim	identificàssiu	identificassin	bal
		identificasses		identificàssem	identificàsseu	identificassen	val, bal (1)
	identificara	identificares	identificara	identificàrem	identificàreu	identificaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	identifica	identifiqui	identifiquem	identifiqueu	identifiquin
	–				identificau		bal, alg
	–		identifique			identifiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				identificàvom	identificavo		centr, n-occ
	identificavi						sept
	identificaia	identificaies	identificaia	identificàiem	identificàieu	identificaien	n-occ
condicional	identificariva	identificarives	identificariva	identificarívem	identificaríveu	identificariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	identifico	identificos	identifico	identifiqueguem	identifiquegueu		n-occ
imperfet	identifiquessi		identifiquessi				sept, alg
	identifiquessa						centr, n-occ
	identifiqueguessa	identifiqueguesses	identifiquegués	identifiqueguéssom	identifiqueguéssou	identifiqueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... identificat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... identificar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... identificat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... identificat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... identificat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... identificat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... identificar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... identificat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... identificat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... identificat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: identifico, identifica, identifiquem

Derivats

• identificable
• identificador

Relacionats

• identificació

Sinònims

• denominar, descobrir, descriure.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: identify ^(en)
• Castellà: identificar ^(es)
• Francès: identifier ^(fr)
• Hindi: पहचानना ^(hi)
• Italià: identificare ^(it)
• Occità: identificar ^(oc)
• Portuguès: identificar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·den·ti·fi·car (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: identificar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \i.ðen.ti.fiˈkaɾ\, meridional \i.ðeŋ.ti.fiˈkaɾ\

Americà: alt /i.den.ti.f(i)ˈkaɾ/, baix \i.ðeŋ.ti.fiˈkaɾ\, austral \i.ðen.ti.fiˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De idéntico i el sufix -ficar.

Verb

identificar trans., pron. ‎(pronominal identificarse, present identifico, passat identifiqué, futur identificaré)

1. identificar

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		identificar			haber identificado
Gerundi		identificando			habiendo identificado
Participi		identificado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	identifico	identificas identificás	identifica	identificamos	identificáis	identifican
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	identificaba	identificabas	identificaba	identificábamos	identificabais	identificaban
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	identifiqué	identificaste	identificó	identificamos	identificasteis	identificaron
	Futuro simple (Futur)	identificaré	identificarás	identificará	identificaremos	identificaréis	identificarán
	Condicional simple (Condicional)	identificaría	identificarías	identificaría	identificaríamos	identificaríais	identificarían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he identificado	has identificado	ha identificado	hemos identificado	habéis identificado	han identificado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había identificado	habías identificado	había identificado	habíamos identificado	habíais identificado	habían identificado
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube identificado	hubiste identificado	hubo identificado	hubimos identificado	hubisteis identificado	hubieron identificado
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré identificado	habrás identificado	habrá identificado	habremos identificado	habréis identificado	habrán identificado
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría identificado	habrías identificado	habría identificado	habríamos identificado	habríais identificado	habrían identificado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	identifique	identifiques identifiqués	identifique	identifiquemos	identifiquéis	identifiquen
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	identificara o	identificaras o	identificara o	identificáramos o	identificarais o	identificaran o
		identificase	identificases	identificase	identificásemos	identificaseis	identificasen
	Futuro (Futur)	identificare	identificares	identificare	identificáremos	identificareis	identificaren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya identificado	hayas identificado	haya identificado	hayamos identificado	hayáis identificado	hayan identificado
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera identificado o	hubieras identificado o	hubiera identificado o	hubiéramos identificado o	hubierais identificado o	hubieran identificado o
		hubiese identificado	hubieses identificado	hubiese identificado	hubiésemos identificado	hubieseis identificado	hubiesen identificado
	Futuro (Futur perfet)	hubiere identificado	hubieres identificado	hubiere identificado	hubiéremos identificado	hubiereis identificado	hubieren identificado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			identifica identificá	identifique	identifiquemos	identificad	identifiquen

Miscel·lània

• Síl·labes: i·den·ti·fi·car (5)

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /i.ðen.ti.fiˈka/

Verb

identificar

1. identificar

Portuguès

Verb

identificar

1. identificar