imanta

Potser volíeu: imantà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iˈman.tə/, occidental /iˈman.ta/
• Rimes: -anta

Verb

imanta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de imantar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·ta (3)
• Anagrames: amanit, amatín, amiant, animat, matina, matinà