Potser volíeu: imantarà Català Verb imantara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar. Miscel·lània Síl·labes: i·man·ta·ra (4) Anagrames: amarantí, amarinat, amatinar, matinara, matinaràWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads