Català Verb imantares (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de imantar. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar. Miscel·lània Síl·labes: i·man·ta·res (4) Anagrames: amistaren, estimaran, imantar-se, matinares, matisaren, tamisarenWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads