imantau

Català

Verb

imantau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de imantar.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·tau (3)
• Anagrames: matinau, muntaia