imantes

Potser volíeu: imantés

Català

Verb

imantes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de imantar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·tes (3)
• Heterograma de 7 lletres (aeimnst)
• Anagrames: amisten, maniste, matines, matinés, matisen, tamisen