imitares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.miˈta.ɾəs/, occidental /i.miˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

imitares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de imitar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb imitar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·ta·res (4)
• Anagrames: arítmies, simetria

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /i.miˈta.ɾes/, meridional /i.miˈta.ɾeh/

Americà: alt /i.miˈta.(ɾe)s/, baix /i.miˈta.ɾeh/, austral /i.miˈta.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

imitares

1. segona persona del singular (tú, vos) del futur de subjuntiu del verb imitar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·ta·res (4)
• Anagrames: emitirás, meritáis, remitáis, remitías, simetría, timareis, timaréis, tremíais

Gallec

Verb

imitares

1. segona persona singular del futur de subjuntiu de imitar
2. infinitiu personal de segona persona singular de imitar

Miscel·lània

• Síl·labes: i·mi·ta·res (4)
• Anagrames: emitirás, remitías, simetría