improva

Potser volíeu: improvà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /imˈpɾɔ.βə/, balear /imˈpɾɔ.və/
Occidental:	nord-occidental /imˈpɾɔ.βa/
	valencià /imˈpɾɔ.va/, /imˈpɾɔ.βɔ/

• Rimes: -ɔva

Verb

improva

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de improvar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb improvar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pro·va (3)
• Heterograma de 7 lletres (aimoprv)