impugni

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: impugní

Català

Oriental: /imˈpuŋ.ni/
Occidental: nord-occidental /imˈpuŋ.ni/, valencià /imˈpuɡ.ni/

Verb

impugni

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impugnar.
    Forma septentrional: [jo] impugno, impugne, impugn o impugni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impugnar.
    [Que jo] impugni o impugne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impugnar.
    [Que ell/ella/vostè] impugni o impugne.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb impugnar.
    Impugni o impugne [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

  • Síl·labes: im·pug·ni (3)
Remove ads

Italià

Verb

impugni

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de impugnare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de impugnare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de impugnare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de impugnare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de impugnare

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads