impugno

Potser volíeu: impugnò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /imˈpuŋ.nu/, occidental /imˈpuŋ.no/

Verb

impugno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impugnar.

   [Jo] impugno, impugne, impugn o impugni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impugnar.

   [Que jo] impugno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] impugni o impugne.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impugnar.

   [Que ell/ella/vostè] impugno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] impugni o impugne.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pug·no (3)
• Heterograma de 7 lletres (gimnopu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \imˈpuɣ.no\

Americà: alt /imˈpuɡ.no/, baix \imˈpuɣ.no\

• Rimes: -uɡno

Verb

impugno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb impugnar

Italià

Verb

impugno

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de impugnare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪm.pʊ.ŋnoː/
• Etimologia: Del prefix im- i pugno.

Verb

impugnō ‎(1a present^?), impugnās ‎(2a present), impugnāre ‎(infinitiu), impugnāvī ‎(perfet), impugnātum ‎(supí)

1. atacar
2. impugnar