impulsor

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.puɫˈso/
Occidental:	nord-occidental /im.puɫˈso/, valencià /im.puɫˈsoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: (pendent)

Nom

impulsor m. ‎(plural impulsors, femení impulsora)

1. Qui impel·leix, impulsa.

Traduccions

impulsor [1] (allò que impel·leix)

• Castellà: impulsor ^(es) m.
• Llatí: instigator ^(la)

Adjectiu

impulsor m. ‎(femení impulsora, plural masculí impulsors, plural femení impulsores)

1. Que impel·leix, impulsa.

Traduccions

impulsor [1] (que impel·leix)

• Castellà: impulsor ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pul·sor (3)
• Heterograma de 8 lletres (ilmoprsu)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.pulˈsoɾ/

Americà: alt /im.p(u)lˈsoɾ/, baix /im.pulˈsoɾ/

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

impulsor m. ‎(femení impulsora, plural masculí impulsores, plural femení impulsoras)

1. impulsor

Nom

impulsor m. ‎(plural impulsores, femení impulsora)

1. impulsor

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pul·sor (3)
• Heterograma de 8 lletres (ilmoprsu)