incendio

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /in.sənˈdi.u/, occidental /in.senˈdi.o/
• Rimes: -io

Verb

incendio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incendiar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incendiar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incendiar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cen·di·o (4)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈθen.djo/, meridional \iŋˈθeŋ.djo\

Americà: alt /inˈsen.djo/, baix \iŋˈseŋ.djo\, austral /inˈsen.djo/

• Rimes: -endjo
• Etimologia: Del llatí incendium.

Nom

incendio m. ‎(plural incendios)

1. incendi

Verb

incendio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incendiar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cen·dio (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre incendio