incoares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iŋ.kuˈa.ɾəs/
	balear /iŋ.koˈa.ɾəs/, /iŋ.kuˈa.ɾəs/
Occidental:	/iŋ.koˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

incoares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de incoar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb incoar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·a·res (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceinors)
• Anagrames: cairones, caironés, nocaries, ocarines, oscarien, roncaies

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iŋ.koˈa.ɾes\, meridional \iŋ.koˈa.ɾeh\

Americà: alt \iŋ.koˈa.(ɾe)s\, baix \iŋ.koˈa.ɾeh\, austral \iŋ.koˈa.ɾes\

• Rimes: -aɾes

Verb

incoares

1. segona persona del singular (tú, vos) del futur de subjuntiu del verb incoar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·a·res (4)
• Heterograma de 8 lletres (aceinors)
• Anagrames: acerinos, acornéis, ancoréis, arciones, arcionés, arenisco, arsénico, aserción, censoria, cesarino, conreáis, coserían, cosieran, encoráis, enrocáis, escarnio, escorian, raciones, racionés, recosían, rociasen, ronceáis