roncaies

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /roŋˈka.jes/

Verb

roncaies

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de roncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] roncaves.

Miscel·lània

• Síl·labes: ron·ca·ies (3)
• Heterograma de 8 lletres (aceinors)
• Anagrames: cairones, caironés, incoares, nocaries, ocarines, oscarien