incomodares

Català

Verb

incomodares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de incomodar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb incomodar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·mo·da·res (5)
• Anagrames: incomodar-se, moderacions