incomunique

Potser volíeu: incomuniqué

Català

Verb

incomunique

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incomunicar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incomunicar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incomunicar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb incomunicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·mu·ni·que (5)