incomunicar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iŋ.ku.mu.niˈka/
	balear /iŋ.ko.mu.niˈka/, /iŋ.ku.mu.niˈka/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.ko.mu.niˈka/
	valencià /iŋ.ko.mu.niˈkaɾ/, /iŋ.ko.mu.niˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: incomunicà
• Etimologia: Del prefix in- i comunicar.

Verb

incomunicar trans.

1. Privar de comunicació.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incomunicar			haver incomunicat
gerundi	incomunicant			havent incomunicat
participi	incomunicat, incomunicada, incomunicats, incomunicades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incomunico	incomuniques	incomunica	incomuniquem	incomuniqueu	incomuniquen
	incomunique						val
	incomuniqui						sept
	incomunic			incomunicam	incomunicau		bal
imperfet	incomunicava	incomunicaves	incomunicava	incomunicàvem	incomunicàveu	incomunicaven
passat simple	incomuniquí	incomunicares	incomunicà	incomunicàrem	incomunicàreu	incomunicaren
futur	incomunicaré	incomunicaràs	incomunicarà	incomunicarem	incomunicareu	incomunicaran
condicional	incomunicaria	incomunicaries	incomunicaria	incomunicaríem	incomunicaríeu	incomunicarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incomuniqui	incomuniquis	incomuniqui	incomuniquem	incomuniqueu	incomuniquin
	incomunique	incomuniques	incomunique			incomuniquen	occ, bal
imperfet	incomuniqués	incomuniquessis	incomuniqués	incomuniquéssim	incomuniquéssiu	incomuniquessin
		incomuniquesses		incomuniquéssem	incomuniquésseu	incomuniquessen
	incomunicàs	incomunicassis	incomunicàs	incomunicàssim	incomunicàssiu	incomunicassin	bal
		incomunicasses		incomunicàssem	incomunicàsseu	incomunicassen	val, bal (1)
	incomunicara	incomunicares	incomunicara	incomunicàrem	incomunicàreu	incomunicaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	incomunica	incomuniqui	incomuniquem	incomuniqueu	incomuniquin
	–				incomunicau		bal
	–		incomunique			incomuniquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incomunicat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incomunicar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incomunicat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incomunicat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incomunicat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incomunicat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incomunicar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incomunicat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incomunicat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incomunicat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incomunico, incomunica, incomuniquem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: isolate ^(en)
• Castellà: incomunicar ^(es)
• Italià: isolare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·mu·ni·car (5)

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.ko.mu.niˈkaɾ\

Americà: alt \iŋ.k(o).mu.niˈkaɾ\, baix \iŋ.ko.mu.niˈkaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del prefix in- i comunicar.

Verb

incomunicar ‎(present incomunico, passat incomuniqué, futur incomunicaré)

1. incomunicar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·co·mu·ni·car (5)