increpador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kɾə.pəˈðo/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kɾe.paˈðo/, valencià /iŋ.kɾe.paˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí increpator.

Adjectiu

increpador m. ‎(femení increpadora, plural masculí increpadors, plural femení increpadores)

1. Que increpa.

Traduccions

Que increpa

• Castellà: increpador ^(es)

Nom

increpador m. ‎(plural increpadors, femení increpadora)

1. Qui increpa.

Traduccions

Qui increpa

• Castellà: increpador ^(es) m.
• Llatí: objurgatoris ^(la), objurgator ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cre·pa·dor (4)
• Anagrama: procediran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kɾe.paˈðoɾ\

Americà: alt \iŋ.kɾe.p(a)ˈdoɾ\, baix \iŋ.kɾe.paˈðoɾ\

• Rimes: -oɾ

Adjectiu

increpador m. ‎(femení increpadora, plural masculí increpadores, plural femení increpadoras)

1. increpador

Nom

increpador m. ‎(plural increpadores, femení increpadora)

1. increpador

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cre·pa·dor (4)