incumbir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kumˈbi/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kumˈbi/
	valencià /iŋ.kumˈbiɾ/, /iŋ.kumˈbi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: incumbí
• Etimologia: Del llatí incumbere.

Verb

incumbir intr.

1. Estar a càrrec d'alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	incumbir			haver incumbit
gerundi	incumbint			havent incumbit
participi	incumbit, incumbida, incumbits, incumbides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incumbeixo	incumbeixes	incumbeix	incumbim	incumbiu	incumbeixen
	incumbesc						bal
	incumbeixi						sept
	incumbisc	incumbixes	incumbix			incumbixen	occ
	incumbixo						n-occ
imperfet	incumbia	incumbies	incumbia	incumbíem	incumbíeu	incumbien
passat simple	incumbí	incumbires	incumbí	incumbírem	incumbíreu	incumbiren
futur	incumbiré	incumbiràs	incumbirà	incumbirem	incumbireu	incumbiran
condicional	incumbiria	incumbiries	incumbiria	incumbiríem	incumbiríeu	incumbirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	incumbeixi	incumbeixis	incumbeixi	incumbim	incumbiu	incumbeixin
	incumbisca	incumbisques	incumbisca			incumbisquen	occ
	incumbesqui	incumbesquis	incumbesqui	incumbiguem	incumbigueu	incumbesquin	bal
imperfet	incumbís	incumbissis	incumbís	incumbíssim	incumbíssiu	incumbissin
		incumbisses		incumbíssem	incumbísseu	incumbissen
	incumbira	incumbires	incumbira	incumbírem	incumbíreu	incumbiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	incumbeix	incumbeixi	incumbim	incumbiu	incumbeixin
	–		incumbesqui	incumbiguem		incumbesquin	bal
	–	incumbix	incumbisca			incumbisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... incumbit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... incumbir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... incumbit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... incumbit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... incumbit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... incumbit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... incumbir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... incumbit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... incumbit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... incumbit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: incumbeixo, incumbeix, incumbim

Relacionats

• incumbent, incumbència

Traduccions

Traduccions

• Anglès: concern ^(en)
• Castellà: incumbir ^(es)
• Francès: incomber ^(fr)
• Italià: incombere ^(it)
• Llatí: pertinere ^(la), spectare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cum·bir (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kumˈbiɾ\

Americà: alt \iŋ.k(u)mˈbiɾ\, baix \iŋ.kumˈbiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí incumbere.

Verb

incumbir intr. ‎(present incumbo, passat incumbí, futur incumbiré)

1. incumbir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cum·bir (3)