indignaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.diŋˈna.jɛ/, /in.diŋˈna.je/

Verb

indignaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] indignava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] indignava.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·na·ia (4)