indignar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.diŋˈna/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈna/
	valencià /in.diɡˈnaɾ/, /in.diɡˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: indignà
• Etimologia: Del llatí indignārī, segle XIV. Doblet de endenyar.

Verb

indignar trans., pron. ‎(pronominal indignar-se)

1. Irritar, enfadar a algú.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	indignar			haver indignat
gerundi	indignant			havent indignat
participi	indignat, indignada, indignats, indignades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indigno	indignes	indigna	indignem	indigneu	indignen
	indigne						val
	indigni						sept
	indign				indignau		bal, alg
				indignam			bal
imperfet	indignava	indignaves	indignava	indignàvem	indignàveu	indignaven
passat simple	indigní	indignares	indignà	indignàrem	indignàreu	indignaren
futur	indignaré	indignaràs	indignarà	indignarem	indignareu	indignaran
condicional	indignaria	indignaries	indignaria	indignaríem	indignaríeu	indignarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indigni	indignis	indigni	indignem	indigneu	indignin
	indigne	indignes	indigne			indignen	occ, bal
imperfet	indignés	indignessis	indignés	indignéssim	indignéssiu	indignessin
		indignesses		indignéssem	indignésseu	indignessen
	indignàs	indignassis	indignàs	indignàssim	indignàssiu	indignassin	bal
		indignasses		indignàssem	indignàsseu	indignassen	val, bal (1)
	indignara	indignares	indignara	indignàrem	indignàreu	indignaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	indigna	indigni	indignem	indigneu	indignin
	–				indignau		bal, alg
	–		indigne			indignen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				indignàvom	indignavo		centr, n-occ
	indignavi						sept
	indignaia	indignaies	indignaia	indignàiem	indignàieu	indignaien	n-occ
condicional	indignariva	indignarives	indignariva	indignarívem	indignaríveu	indignariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	indigno	indignos	indigno	indigneguem	indignegueu		n-occ
imperfet	indignessi		indignessi				sept, alg
	indignessa						centr, n-occ
	indigneguessa	indigneguesses	indignegués	indigneguéssom	indigneguéssou	indigneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... indignat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... indignar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... indignat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... indignat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... indignat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... indignat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... indignar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... indignat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... indignat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... indignat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: indigno, indigna, indignem

Relacionats

• indignació, indignament, indignant , indigne, indignitat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: anger ^(en), to get angry ^(en)
• Castellà: indignar ^(es)
• Francès: indigner ^(fr), irriter ^(fr)
• Italià: irritare ^(it)
• Llatí: irritare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·nar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.diɣˈnaɾ\, meridional \iŋ.diɣˈnaɾ\

Americà: alt /in.diɡˈnaɾ/, baix \iŋ.diɣˈnaɾ\, austral \in.diɣˈnaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí indignāri.

Verb

indignar trans. ‎(present indigno, passat indigné, futur indignaré)

1. indignar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·nar (3)