indigneguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.diŋ.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

indigneguessen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] indignessin, indignessen, indignassin, indignassen o indignaren.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ne·gues·sen (5)