indigneguesses

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.diŋ.neˈɣe.ses/
• Rimes: -eses

Verb

indigneguesses

1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] indignessis, indignesses, indignassis, indignasses o indignares.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ne·gues·ses (5)