indignem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.diŋˈnɛm/
	balear /in.diŋˈnəm/, /in.diŋˈnɛm/
Occidental:	nord-occidental /in.diŋˈnem/, valencià /in.diɡˈnem/

• Rimes: -ɛm

Verb

indignem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de indignar.

   [Nosaltres] indignem o indignam.

2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb indignar.

   [Que nosaltres] indignem.

3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb indignar.

   Indignem [nosaltres].

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·nem (3)