indignes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: indignés

Català

Oriental: /inˈdiŋ.nəs/
Occidental: nord-occidental /inˈdiŋ.nes/, valencià /inˈdiɡ.nes/

Adjectiu

indignes inv. pl.

  1. Forma plural de indigne.
  2. Forma plural de indigna.

Verb

indignes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de indignar.
  2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar.
    [Que tu] indignis o indignes; [tu] no indignis o indignes.

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·dig·nes (3)
  • Anagrama: designin
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads