individuar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.di.βi.ðuˈa/, balear /in.di.vi.ðuˈa/
Occidental:	nord-occidental /in.di.βi.ðuˈa/
	valencià /in.di.vi.ðuˈaɾ/, /in.di.βi.ðuˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: individuà
• Etimologia: Del llatí individuare.

Verb

individuar trans.

1. individualitzar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	individuar			haver individuat
gerundi	individuant			havent individuat
participi	individuat, individuada, individuats, individuades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	individuo	individues	individua	individuem	individueu	individuen
	individue						val
	individuï						sept
	individuu				individuau		bal, alg
				individuam			bal
imperfet	individuava	individuaves	individuava	individuàvem	individuàveu	individuaven
passat simple	individuí	individuares	individuà	individuàrem	individuàreu	individuaren
futur	individuaré	individuaràs	individuarà	individuarem	individuareu	individuaran
condicional	individuaria	individuaries	individuaria	individuaríem	individuaríeu	individuarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	individuï	individuïs	individuï	individuem	individueu	individuïn
	individue	individues	individue			individuen	occ, bal
imperfet	individués	individuessis	individués	individuéssim	individuéssiu	individuessin
		individuesses		individuéssem	individuésseu	individuessen
	individuàs	individuassis	individuàs	individuàssim	individuàssiu	individuassin	bal
		individuasses		individuàssem	individuàsseu	individuassen	val, bal (1)
	individuara	individuares	individuara	individuàrem	individuàreu	individuaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	individua	individuï	individuem	individueu	individuïn
	–				individuau		bal, alg
	–		individue			individuen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				individuàvom	individuavo		centr, n-occ
	individuavi						sept
	individuaia	individuaies	individuaia	individuàiem	individuàieu	individuaien	n-occ
condicional	individuariva	individuarives	individuariva	individuarívem	individuaríveu	individuariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	individuo	individuos	individuo	individueguem	individuegueu		n-occ
imperfet	individuessi		individuessi				sept, alg
	individuessa						centr, n-occ
	individueguessa	individueguesses	individuegués	individueguéssom	individueguéssou	individueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... individuat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... individuar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... individuat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... individuat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... individuat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... individuat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... individuar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... individuat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... individuat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... individuat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: individuo, individua, individuem

Relacionats

• individu, individuació, individual

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·du·ar (5)

Vegeu també

• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.di.βiˈðwaɾ\, meridional \iŋ.di.βiˈðwaɾ\

Americà: alt /in.di.biˈdwaɾ/, baix \iŋ.di.βiˈðwaɾ\, austral \in.di.βiˈðwaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De individuo.

Verb

individuar trans. ‎(present individúo, passat individué, futur individuaré)

1. individualitzar

Sinònims

• individualizar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·di·vi·duar (4)