indulte

Potser volíeu: indulté

Català

Verb

indulte

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indultar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indultar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indultar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dul·te (3)
• Heterograma de 7 lletres (deilntu)
• Anagrama: eludint