inferim

Català

Verb

inferim

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de inferir.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb inferir.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb inferir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fe·rim (3)
• Anagrames: finirem, finírem, infirme

Català antic

Verb

inferim

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de inferir
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de inferir
3. primera persona plural (nós, nosaltres) del present de subjuntiu de inferir
4. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperatiu de inferir

Variants

• [2] inferírem
• [3] inferíam
• [4] inferíam