inferir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fəˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.feˈɾi/
	valencià /iɱ.feˈɾiɾ/, /iɱ.feˈɾi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: inferí
• Etimologia: Del llatí infērre, segle XIV.

Verb

inferir trans.

1. Treure conseqüència o deduir una cosa d'altra.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inferir			haver inferit
gerundi	inferint			havent inferit
participi	inferit, inferida, inferits, inferides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infereixo	infereixes	infereix	inferim	inferiu	infereixen
	inferesc						bal
	infereixi						sept
	inferisc	inferixes	inferix			inferixen	occ
	inferixo						n-occ
imperfet	inferia	inferies	inferia	inferíem	inferíeu	inferien
passat simple	inferí	inferires	inferí	inferírem	inferíreu	inferiren
futur	inferiré	inferiràs	inferirà	inferirem	inferireu	inferiran
condicional	inferiria	inferiries	inferiria	inferiríem	inferiríeu	inferirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infereixi	infereixis	infereixi	inferim	inferiu	infereixin
	inferisca	inferisques	inferisca			inferisquen	occ
	inferesqui	inferesquis	inferesqui	inferiguem	inferigueu	inferesquin	bal
imperfet	inferís	inferissis	inferís	inferíssim	inferíssiu	inferissin
		inferisses		inferíssem	inferísseu	inferissen
	inferira	inferires	inferira	inferírem	inferíreu	inferiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infereix	infereixi	inferim	inferiu	infereixin
	–		inferesqui	inferiguem		inferesquin	bal
	–	inferix	inferisca			inferisquen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infereix						bal
imperfet	inferiva	inferives	inferiva	inferívem	inferíveu	inferiven	n-occ
	inferigueva	inferigueves	inferigueva	inferiguévem	inferiguéveu	inferigueven	n-occ
passat simple	inferigué	inferigueres	inferigué	inferiguérem	inferiguéreu	inferigueren	bal
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inferixa	inferixes	inferixa	inferisquem	inferisqueu	inferixen	n-occ
		inferixos	inferixo				n-occ
	inferesca	inferesques	inferesca			inferesquen	bal
imperfet	inferigués	inferiguesses	inferigués	inferiguéssem	inferiguésseu	inferiguessen
	inferissi						sept
	inferiguera	inferigueres	inferiguera	inferiguérem	inferiguéreu	inferigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inferit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inferir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inferit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inferit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inferit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inferit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inferir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inferit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inferit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inferit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infereixo, infereix, inferim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: infer ^(en)
• Castellà: inferir ^(es)
• Francès: inférer ^(fr), induir ^(fr), conclure ^(fr)
• Italià: inferire ^(it)
• Llatí: inferre ^(la)
• Portuguès: inferir ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fe·rir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Català antic

Verb

inferir

1. inferir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	inferir
gerundi	inferint
participi	inferit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inferesc	infereixes	infereix	inferim	inferits	infereixen
					inferiu
imperfet	inferia	inferies	inferia	inferíem	inferíets	inferien
					inferíeu
passat simple	inferí	inferist	inferí	inferírem	inferist	inferiren
		inferires		inferim	inferíreu
futur	inferiré	inferiràs	inferirà	inferirem	inferireu	inferiran
condicional	inferiria	inferiries	inferiria	inferiríem	inferiríets	inferirien
					inferiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inferesca	inferesques	inferesca	inferíam	inferíats	inferesquen
				inferim	inferíau
					inferiu
imperfet	inferís	inferisses	inferís	inferíssem	inferíssets	inferissen
	inferira	inferires	inferira	inferírem	inferísseu	inferiren
					inferírets
					inferíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	infereix	inferesca	inferíam	inferits	inferesquen
	–			inferim	inferiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱ.feˈɾiɾ\

Americà: alt \iɱ.f(e)ˈɾiɾ\, baix \iŋ.feˈɾiɾ\, austral \iɱ.feˈɾiɾ\

• Rimes: -iɾ

Verb

inferir ‎(present infiero, passat inferí, futur inferiré)

1. inferir

Conjugació

Tercera conjugació -ir

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		inferir			haber inferido
Gerundi		infiriendo			habiendo inferido
Participi		inferido
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	infiero	infieres inferís	infiere	inferimos	inferís	infieren
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	infería	inferías	infería	inferíamos	inferíais	inferían
	Pretérito perfecto simple (Pretèrit indefinit)	inferí	inferiste	inferió	inferimos	inferisteis	inferieron
	Futuro simple (Futur)	inferiré	inferirás	inferirá	inferiremos	inferiréis	inferirán
	Condicional simple (Condicional)	inferiría	inferirías	inferiría	inferiríamos	inferiríais	inferirían
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	he inferido	has inferido	ha inferido	hemos inferido	habéis inferido	han inferido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	había inferido	habías inferido	había inferido	habíamos inferido	habíais inferido	habían inferido
	Pretérito anterior (Pretèrit anterior)	hube inferido	hubiste inferido	hubo inferido	hubimos inferido	hubisteis inferido	hubieron inferido
	Futuro perfecto (Futur perfet)	habré inferido	habrás inferido	habrá inferido	habremos inferido	habréis inferido	habrán inferido
	Condicional perfecto (Condicional perfet)	habría inferido	habrías inferido	habría inferido	habríamos inferido	habríais inferido	habrían inferido
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	infiera	infieras infierás	infiera	infiramos	infiráis	infieran
	Pretérito imperfecto (Pretèrit imperfet)	infiriera o	infirieras o	infiriera o	infiriéramos o	infirierais o	infirieran o
		infiriese	infirieses	infiriese	infiriésemos	infirieseis	infiriesen
	Futuro (Futur)	infiriere	infirieres	infiriere	infiriéremos	infiriereis	infirieren
Temps compostos	Pretérito perfecto (Pretèrit perfet)	haya inferido	hayas inferido	haya inferido	hayamos inferido	hayáis inferido	hayan inferido
	Pretérito pluscuamperfecto (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera inferido o	hubieras inferido o	hubiera inferido o	hubiéramos inferido o	hubierais inferido o	hubieran inferido o
		hubiese inferido	hubieses inferido	hubiese inferido	hubiésemos inferido	hubieseis inferido	hubiesen inferido
	Futuro (Futur perfet)	hubiere inferido	hubieres inferido	hubiere inferido	hubiéremos inferido	hubiereis inferido	hubieren inferido
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			infiere inferí	infiera	infiramos	inferid	infieran

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fe·rir (3)